L’ésser humà, com la resta d’animals, és un ésser social. Un ésser social en tant que habita en companyia d’altres éssers formant famílies, comunitats, pobles o països. Però, com és evident, hi ha una clara diferència entre els humans i la resta d’espècies que habiten agrupades, i és que l’ésser humà, a banda de ser un ésser social, és també un ésser de cultura. És la cultura en totes les seues formes d’anàlisi, d’expressió i de transmissió el que ens diferencia de la resta d’éssers vius.
La paraula cultura avarca un gran teixit de definicions i explicacions però a nosaltres, des del punt de vista de la vessant política, ens interessa la definició antropològica. Segons aquesta, la cultura és la forma de vida d’un poble. La manera mitjançant la qual els éssers humans resolen els problemes de la seua existència, i equival a la totalitat de manifestacions de la forma de vida d’un grup humà. Inclou el coneixement, les creences, la moral, l’art, el dret, les costums i qualsevol altre hàbit o capacitat adquirits per l’home en tant que siga membre d’una societat. Aquest complex ventall de formes de gestionar les necessitats humanes és conseqüència de la història i l’evolució de cada grup o col·lectiu. Per tant, és la cultura la que fa créixer i progressar els pobles. I entenem que la forma d’expressió cultural per excel·lència és la llengua.
Al País Valencià, en els darrers anys, hem assistit a una batalla lingüística orquestrada, de manera conscient i interessada, per la dreta valenciana. Aquesta dreta, inculta i al·literada, ha condemnat a l’ostracisme els grans autors valencians com Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner entre d’altres. I a més, ho ha fet de la manera més miserable; mitjançant el menyspreu, l’oblit i el silenci.
Aquestos homes han escrit amb la seua ploma la història de la nostra terra i del nostre temps, han contribuït a engrandir la literatura valenciana i a promoure l’ús de la nostra llengua com a forma d’expressió màxima. En canvi, els esforços culturals d’aquesta dreta s’han centrat en promoure la cultura de charanga y pandereta, aquella que no fa pensar, aquella que no precisa de cap anàlisi ni estimula el coneixement. Aquella que els permet distreure l’atenció dels ciutadans cap a esdeveniments banals que simbolitzen la regressió front el progrés. Fins i tot s’han atrevit a transformar el conflicte de l’aigua en un conflicte cultural alenant l’anticatalanisme més ranci, el qual desperta els sentiments més innobles, insolidaris i primitius entre els ciutadans. Nosaltres, no podem ser partícips d’això.
La gent que ens considerem progressista entenem que hi ha grans diferències entre la concepció cultural de la dreta i de l’esquerra. Som conscients de que és necessari estimular el sentiment valencianista per a continuar fent gran la nostra terra i encoratjar la seua capacitat emprenedora. Però aquest sentiment no exclou, de cap de les maneres, la resta de pobles que viuen i senten la nostra llengua de la mateixa manera que ho fem nosaltres. No exclou altres formes d’expressió ni altres formes de concepció cultural amb totes les implicacions que això comporta.
Ens sentim part del nostre territori, de la nostra cultura i de la nostra gent. Som receptius i estem oberts a conèixer i a experimentar altres cultures i altres formes de vida, de la mateixa manera que ens complau i ens enorgulleix que la nostra cultura siga acceptada, coneguda i reconeguda arreu del món. Per això recolzarem qualsevol organisme, associació, entitat o instrument que treballe per promure i popularitzar la nostra cultura i la nostra llengua amb el compromís d’engrandir-la i honorar-la.
Com és el cas de l’Institut Ramóm Llull, el qual té com a finalitat la projecció exterior de la nostra llengua i de la cultura que s’hi expressa en totes les seves modalitats, matèries i mitjans d’expressió, així com la seva difusió i l’ensenyament fora del domini lingüístic tenint en compte totes les seves modalitats i variants.
D’aquesta manera, els membres de l’Associació Conceptes, que som ciutadans del País Valencià, que formem part de la seua societat civil i del seu teixit associatiu, i que som gent d’esquerres i progressista, defensem l’adhesió del Govern de la Generalitat Valenciana a l’Institut Ramón Llull, entitat a la qual li mostrem el nostre suport, reconeixement i agraïment.
Marta Trenzano - Secretària Associació Conceptes
